COMPRENGUEM EL PERQUÈ D'UN CANVI D'ACTITUD

1. DE L'ECONOMIA LINEAL A L'ECONOMIA CIRCULAR

Fins fa poc, les societats industrialitzades, des de que va començar la Revolució Industrial, es van desenvolupar pensant que el planeta els proporcionava els recursos materials i energètics de manera il·limitada, i sense tenir consciència dels efectes que això tindria, a curt i mitjà termini, sobre el medi ambient.

És el que es va conèixer com la cultura d'usar i llençar: produir, consumir i eliminar.

L'economia lineal es basa en una extracció de les matèries primeres sense tenir en compte mesures de protecció i manteniment dels recursos ni processos de transformació i producció, consum i eliminació, que no tenen respecten els nous conceptes de sostenibilitat ni de petjada ambiental.

Al contrari, en l'actualitat, i sent ja conscients de les conseqüències que té aquest tipus d'economia en el planeta, s'està plantejant un canvi de model a favor de l'economia circular.

L'economia circular és un model que defensa l'explotació racional dels recursos i la cura mediambiental, tot evitant consumir recursos naturals limitats o per sobre de la seva capacitat de regeneració en la natura, i també apostant per la reducció de les deixalles durant el procés.

El canvi requereix tenir en compte les formes com es produeixen els productes, minimitzant l'impacte ambiental que generen durant la seva fabricació o durant la logística de desplaçament, distribució i emmagatzematge, i tornar als processos de reparació i reciclatge per retardar, en la mesura del possible, el moment en què acabin a l'abocador.

L'economia circular treballa, mitjançant un nou enfocament, totes les fases del desenvolupament, la fabricació i la distribució fins als punts de consum, i també la reparació, la reutilització i la fabricació dels productes, a partir dels materials reciclats.

El paper dels consumidors també és important, ja que, quan es canvia la perspectiva i el patró de consum, es consumeix menys i millor.

Els canvis d'actitud poden ser des de minimitzar el consum dels envasos d'un sol ús fins a reflexionar sobre el nou ús que es pot donar a un objecte o un producte abans de llençar-lo a les escombraries, allargant-ne el cicle de vida amb una nova funció i utilitat.

L'economia circular també contempla, dins de la seva visió integral, totes les fases de desenvolupament de qualsevol producte. Des de la creació d'un producte fins a la seva eliminació, passant pels recursos, els residus, l'energia necessària... tot des d'un punt de vista racional i eficient, optimitzant-les.

Així doncs, els productes es poden dissenyar per ser sostenibles si es reflexiona realment sobre totes les seves fases (des del seu disseny fins al final del seu cicle de vida) amb un impacte positiu sobre l'entorn. Per això, s'hi involucren tots els agents que intervenen en el seu desenvolupament: des dels proveïdors, els fabricants i els distribuïdors, passant pels comercialitzadors i els consumidors, i també l'Administració pública.

Aquesta implementació comporta canviar els aspectes pràctics del disseny sostenible incloent-hi les consideracions següents.

2. L'ESGOTAMENT DELS RECURSOS NATURALS

Un recurs és un element primari, una font o subministrament, generalment d'origen natural, que s'empra, mitjançant diversos processos de transformació, com a material per satisfer una necessitat i ser consumit.

Els recursos, en economia, són aquells mitjans disponibles per desenvolupar un determinat procés productiu.

Els recursos naturals són els béns o serveis que proporciona la naturalesa sense la intervenció de l'home. A efectes mediambientals, aquests recursos naturals es classifiquen en recursos renovables i no renovables:

• Recursos renovables: són tots aquells que no s'esgoten perquè estan presents en la natura i que poden recuperar-se per si mateixos. Com a exemple, hi hauria la llum solar (energia solar) i el vent (energia eòlica).
• Recursos no renovables: són aquells recursos el procés d'extracció o consum dels quals és més gran que el del seu cicle de renovació i, per tant, es van esgotant en el temps. En aquest grup es trobarien les energies fòssils (petroli) però també qualsevol matèria primera d'origen natural, com la fusta. Per exemple, si no es respecten els cicles de creixement dels arbres d'un bosc, l'explotació de la fusta procedent d'aquests no és sostenible, ja que, com que no es compleix el cicle de creixement, no se n'assegura la supervivència.
• Quan hi ha escassetat de recursos, aquests processos de transformació es veuen afectats, ja que no disposen de matèries primeres. Per tant, per assegurar el creixement econòmic i social, és necessari replantejar-se tant el consum com la despesa que se'n fa per assegurar, al mateix temps, el desenvolupament sostenible del planeta.

3. PER QUÈ JA NO N'HI HA PROU NOMÉS AMB RECICLAR?

Tots tenim clar que, en fer un reciclatge selectiu dels residus, s'optimitzen els processos de reciclatge i s'evita que munts de residus s'emmagatzemin en els abocadors.

Gràcies al reciclatge s'evita que el volum de deixalles que arriba als abocadors sigui molt més gran i es recuperen materials que poden servir de matèries primeres per entrar un altre cop en el cicle.

Tot i així, reciclar hauria de ser el darrer pas abans de llençar definitivament un producte, de manera que el que es coneix com les 3R de l'ecologia ha passat a ser les 5R de la sostenibilitat.

Per assegurar un desenvolupament sostenible del planeta i les formes de vida actuals de les societats industrialitzades, a l'economia circular se li suma la idea d'allargar al màxim la vida d'un producte, amb la finalitat de retardar el moment de la seva caducitat i pas per l'abocador.

És a dir, reduir el consum per a un nou enfocament de consum responsable i reutilitzar els productes abans de llençar-los a les escombraries, reparant aquells que encara poden servir, reutilitzant-los per aprofitar-los amb altres utilitats, recuperant aquells rebutjats per donar-los una segona oportunitat d'ús i, en darrer lloc, dipositant els productes que ja no serveixen perquè es reciclin: les peces, els materials o les matèries primeres.

Les 5R de la sostenibilitat són: reduir, reparar, reutilitzar, recuperar i reciclar.

4. EL MALBARATAMENT ZERO O 'ZERO WASTE'

El malbaratament zero, o residu zero, és un concepte que aspira a reutilitzar els productes o materials perquè no tornin a la natura en forma de residus o deixalles. Dins d'aquest concepte, també es troba la reducció dels materials que es van fer servir per a la seva venda o producció, i també els residus que comporta el seu consum com, per exemple, els embolcalls de plàstic. De la mateixa manera, el malbaratament zero té en compte la naturalesa d'aquests materials, és a dir, si fan servir matèries biodegradables, quan acaben com a residus, no fan malbé el planeta, ja que es descomponen de manera natural sense contaminar.

Sota la concepció de l'economia circular, s'allarga el cicle de vida dels objectes, evitant, en la mesura del possible, que acabin en l'abocador com a residus.

El nou repte que es planteja consisteix a canviar els patrons productius i de consum, tenint en compte els conceptes de sostenibilitat i petjada ambiental.

Aquests canvis d'actitud poden ser des de reduir el consum de productes d'un sol ús, com les bosses de plàstic, o reparar o reutilitzar un objecte o un producte abans de llençar-lo a les escombraries o bé actituds com la recollida selectiva de les deixalles per reciclar-les.

L'Aliança Internacional Zero Waste (ZWIA) pretén assegurar la conservació de tots els recursos mitjançant la producció, el consum, la reutilització i la recuperació responsables de tots els productes, embalatges i materials, sense que arribin als abocadors, i que podrien suposar la degradació del medi ambient i, fins i tot, de la salut humana.

Per assolir aquest objectiu, no només calen canvis econòmics i productius, sinó que el paper del consumidor és fonamental. És el que s'anomena “consum responsable” i va des de la compra de productes de proximitat o la reducció d'embolcalls que triguen segles a degradar-se, com els plàstics, fins al canvi d'hàbits pel que fa al consum dels productes (reaprofitar, reparar, reciclar).